La família nombrosa Clos Pascual vénen a dinar

Aquest cap de setmana vam tenir ocasió de cuinar l'ingredient més preciat, aquell sense el qual no valdria la pena trepitxar la cuina ..... compratir la taula amb les persones que estimem.

Així doncs el dissabte vam tenir uns convidats molt especials a dinar, els nostres amics Teo i Marta amb la seva patuleia en Pol, Biel i Roger.

A la primera foto veiem a la Marta amb la última incorporació a la familia el Roger, desprès tenim el Pol i el Biel i per últim el pare de familia en Teo.

Vam fer un menú d'alta muntanya, la Raclette , que és un plat típic del costat suis de Valais, que lligava molt amb el nostre entorn, Platja D'Aro en un dia esplèndid i amb un sol que ja avisa que la Primavera la tenim ben aprop ... d'acord ... simplement ens venia de gust menjar formatge .....

Així doncs el menú va consistir en la citada Raclette amb tots els complements, una amanida i un hummus i de postres un esplèndid bescuit de xocolata que va fer la Marta, sense farina, ja li demanarem la recepta, que estava per llepar-se els dits; de fet no hi ha foto perque no hi vam ser a temps.

Nomès un consell, tingueu a ma alguna herba aromàtica per cremar desprès de fer la Raclette, perquè queda tot el pis, casa, edifici i quasi bé el poble sencer, amb una olor a formatge ... diguem-ne penetrant i persistent.....

RACLETTE

- 600 gr de formatge Raclette, el formatge es diu així, el trobareu sense problemes
-12 patates mitjanes (calculeu 2/3 per persona)
- Frankfurts petites
- Pernil salat
- Pernil dolç
- Pimentón picant
- Cogombres amb vinagre

El procediment es ben senzill, cadascú es pela la patata bullida, la talla com vulgui i tirem per sobre el formatge que haurem fos a la Raclette , li dóna un toc molt curiós si tirem sobre el formatge una mica de pimentón picant ... el de la Vera és el millor.

Ho podem acompanyar amb pernil dolç, pernil salat i frankfurts.

És important mantenir les patates calentes fins l'hora de menjar-les.

AMANIDA "PIJINS"









- Canonges
- Fulla de roure o qualsevol tipus d'enciam que us agradi
- 150 gr mongeta verda fina
- 150 gr de bacon tallat a trossets petits
- Formatge Parmesano
- Pinyons torrats
- Foie
- Tomàquets Raf

Vinagreta: oli d'oliva, sal i mostassa cremosa Dijonaisse

Posem els canonges i la fulla de roure ben nets de base, a sobre la mongeta verda bullida, més que bullida és escaldada, l'hem de coure uns 6/7 minuts perque quedi "al dente" un cop la treiem de l'aigua la posem amb gel (no directament) pq baixi la temperatura i freni la cocció i ens quedi un color verd ben pujat , tallem el tomaquet RAF i el col.loquem sobre la mongeta, posem per sobre el bacon fregit (sense oli) juntament amb els pinyons torrats, fem unes làmines de formatge parmesano i per últim posem uns minuts el foie al congelador perque agafi consistència, pasada aquesta estona el treiem i el tallem molt i molt fi com si fos un carpaccio, si podem amb un pelador.

Nosaltres aquest cop ho vem amanir amb una vinagreta de mostassa, però queda molt bé amb xarop de vinagre de módena i oli i sal.






HUMMUS





- 400 gr de cigrons bullits
- 3 cullerades de Tahina (pasta de sèsam)
- suc d'una llimona
- sal
- 3 cullerades d'oli d'oliva
- 2 cullerades aigua
- polsim de comí
- Pimentón

Posem en una batedora els cigrons escorreguts (si els bulliu vosaltres, en comptes de les cullerades d'aigua poseu l'aigua de cocció dels cigrons), les tres cullerades de Tahina, el suc de llimona, la sal i el polsim de comi i ho triturem, poc a poc anem afegint oli d'oliva i la massa s'anirà lligant, si veiem que ens queda molt espessa tirem una mica d'aigua sinó no cal tirar-ne; el resultat ha de ser una textura no massa liquida (no ha de gotejar no és una salsa) però que no sigui tampoc una amalgama; aquest punt l'heu de trobar vosaltres mateixos al vostre gust.
Un cop el tenim l'estireu sobre un plat i per sobre podeu tirar pimentón picant i un rajolí d'oli d'oliva, queda molt bo si torreu uns pinyonets i ho tireu per sobre.

EL VI - ALFONSO QUJANO DOURO 2005

Vam veure un vi portugués molt bó, a part de la qualitat del vi, el que més ens va cridar l'atenció va ser el disseny de l'etiqueta, era una vinyeta de cómic i com a protagonista tenia una espècie de "Quijote"que anava amb Fórmula 1 i acava montat en una botella de vi .... no entrarem ara a analitzar el quid de la questió, però el fet es que cridava l'atenció la posada en escena d'aquest vi.

Cada cop intervé més el disseny i la originalitat en l'etiquetatge de les botelles de vi, abans era nomès el transmisor de les característiques del producte, el nom de la bodega i del vi en questió i res més; actualment l'etiqueta dels productes s'ha convertit en un element més a tenir en compte a l'hora de posicionar-lo en el mercat