CARDIOSAFE - SERVEI INTEGRAL DE CARDIOPROTECCIÓ

BUNYOLS DE VENT


Ha arribat una nova excusa per fer llaminadures, aquest cop li hem de donar les gràcies a Sant Josep, farem bunyols i crema catalana ben cremada amb sucre mmmmm ... jo de moment us poso els bunyols que vam fer a casa el cap de setmana passat, per allò d'anar agafant pràctica ....., a la família els hi van agradar molt, tot i que va haver-hi força sorna amb la mida dels bunyols, deien que els vaig fer tamany bunyol de bacallà ..... .. però no en va quedar ni un ...

Us poso la recepta, són mooooooooolt fàcils de fer i molt agraïts a taula, per acompanyar la crema catalana, un cafè de mitja tarda, un iogurt pels petits de la casa per berenar o simplement per que vénen de gust.

Si no sou molta colla no feu la massa amb les quantitats indicades, feu la meitat sinó haureu de posar una paradeta de bunyols a la porta de casa.



- 2 Kg de farina tamisada
- 8 ous
- 600 gr de sucre
- Polsim de sal
- 6 paquets de llevat (Royal per exemple)
- 2 sobres de sucre de vainilla
- 2 copetes anís sec
- 3 cullerades de Matafaluga
- 4 ratlladures de llimona
- 1/2 litre de llet sencera
- 100 gr de mantega
- Sucre glaç per arrebossar-los
- Oli d'oliva per fregir-los

Agafarem un bol ben ample i posem tots els ingredients: la farina tamisada (la passeu per un col.lador que quedi ben fineta), els ous, el sucre i el polsim de sal, el llevat, el sucre de vainilla, les copetes d'anís, la matafaluga, la ratlladura de llimona, la llet i la mantega desfeta (pomada); ho amassem tot bé i un cop ho tenim ho deixem reposar un parell d'hores per que el llevat faci la seva feina.

Si no teniu thermomix o qualsevol altre màquina d'amassar o uns braços ben forts, partiu la massa en dos i treballeu les dues parts separadament, sinó acabareu amb tendinitis i no podreu gaudir dels bunyols.

Un cop tenim la massa reposada agafem una paella amb força oli d'oliva i la posem al foc amb un parell d'escuradents i dues pells de llimona, un cop l'oli ha agafat temperatura, amb el foc no massa fort, anem agafant porcions de massa (aquí és on entra la polémica familiar sobre la mida del bunyol) li donem la forma que més s'assembli a un bunyol, segons el diccionari seria "Massa fregida, de forma més o menys rodona o de rosca" i la fregim, veureu que s'inflen i que de seguida agafen coloret, els traiem i els deixem en paper absorbent, un cop hagin tret l'excés d'oli i perdut una mica de temperatura els arrebossem amb sucre glaç .... i ja està !!!!!!!!!!


Espero que us agradin i bon profit !!!!!


15 comentaris:

Myriam ha dit...

Mar acabo de descobrir el teu bloc!!! Quins bunyols!!! Passaré més sovint per la teva cuina i la de la Carla, que és preciosa!!!

Gemma ha dit...

Uau, amb 2kg de farina segur que has de posar paradeta davant la porta de casa... tot i que amb aquesta bona pinta que fan segur que no et durarien ni 1/2 hora, je je je...

ANNAFS ha dit...

Uf...Amb tanta quantitat de pasta et deus atipar de fer bunyols... però , com diu la Gemma, segur que no van durar gaire estona perquè estan dient "menja'm".
ptns.

Mercè ha dit...

Quina feinada!! Quan he vist 2 kg... m'has mort! Home, la idea de posar una paradeta no és pas dolenta! ;) Perquè segur que són molt més bons que comprats de segons on!! ;)
I tota la raó! Sucats a la crema... són la perdició! :p
Petons!

Quel ha dit...

Ja sé que sóc un pesat; però varen srtir boníssims. I res de posar paradetes; si n'hagués fet dos kilos també ens els haguérem acabats !!!!

MAR ha dit...

Hola a tots.

myriam gràcies per la visita, jo també vaig fent pasadetes per la teva cuina i els teus petits són preciosos també.

Gemma com diu el meu marit si a casa són llaminers no arribaràs a posar la paradeta.

Anna és fan molt ràpids pq el fet de fregir-los són segons es tirar-los i pràcticament treurel's vas super ràpid.

Mercè jo vaig fer mig kilo de farina el cap de setmana pasat i en van sortir forçes vull dir que no cal fer la massa sencera a no ser que tinguis una sortida professional al bunyol ....

Quel (el meu marit) carinyo et crec que amb dos kilos també els haguessis menjat tots per aixó nomès vaig fer mig kilo ji ji ji

Gràcies a tothom pel comentari dona vidilla al blog ... i a mi.

Petonets amb un toc de sésam avui

santi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
santi ha dit...

Hola Mar (perdona, he suprimit l'anterior comentari per una falta d'ortografia). El torno a fer:
Els bunyols els farem aquestes vacances, segur que serà un éxit. Per cert, saps la recepta dels "bunyols de l'ampurdà" també anomenats "bunyols de quaresma"...? jo només sé que son una mena de "rosquilles" amb llavoretes de matafaluga o anis. Ànim, el blog funciona !!!

El cullerot Festuc ha dit...

jajaja...els vas fer de mida gran, eh??? M'encanten els bunyols...t'han quedat perfectes!!! Ja tinc ganes de veure la crema!!!
Petunets,
Eva.

MAR ha dit...

Hola Santi els bunyols de l'Empordà són els que jo he penjat la recepta però més grossos i recoberts amb sucre normal no glaç com jo he fet. De totes formes hi ha mil receptes diferents jo he fet aquesta, però n'hi ha moltes. Gràcies per ànims !!

Hola Eva doncs si diuen que van quedar petits .. aixó si demà en torno a fer i els faré de mida Donut a veure qui se'n riu ara ... ji ji

PEtonets a tots.

MAR ha dit...

Santi si vols provar et deixo un link on apareix una de les moltes receptes de bunyols ... pots provar les dues a veure quina us agrada més ...
http://mome-mome-cuina-mome-texas.blogspot.com/2009/02/bunyols-de-lemporda-o-bunyols-de.html

Petonets

La cuina vermella ha dit...

Mare meva, quina pinta més bona que fan!!! a veure si m'animo que no n'hem fet mai.

MAR ha dit...

Hola companys de la cuina vermella doncs a veure si us agraden, queden bonissims .... gràcies pel comentari el vostre blog és un referent que seguixo cada dia, felicitats
petonets amb un toc sèsam
mar

Maria Jose ha dit...

Aquests bunyols tenen un aspecte talment deliciós, t´han quedat perfectes...per cert m´encanta la vaixella que has utilitzat...petonets

MAR ha dit...

Hola Maria José, gràcies ... els bunyols queden bonissims la veritat jo aquesta setmana en faré per Rams ... doncs la vaixella és de la mare de la meva sogre, és de porcellana d'aquella que la mires i es trenca i la tenim que no la treiem mai per por a trencar-la ..en fin coses que pasen...
Peetonets
mar