CARDIOSAFE - SERVEI INTEGRAL DE CARDIOPROTECCIÓ

GARRÍ AL FORN

Mireu quin aspecte més bó que té aquest garrí fet al forn ...... ni a Segovia en menjes un així ... i us ho dic per experiència que hi he estat ....
Aquest garrí el va fer una bona amiga la nit de cap d'any ... original oi tothom fent sempre el mateix, llagostins, salmó, foie ...... i mira per on a ella li vé al cap fer un garrí al forn.
La preparació és molt senzilla tant sols cal tenir paciéncia i temps amb el forn ja que requereix unes quantes hores de cocció a forn baix perquè es vagi fent poc a poc i quedi ben tendra.
Començem salpebrant el garrí, una miqueta d'aigua un copa de vi blanc i unes fulles de llorer i cap al forn, es calcula aproximadament una hora de cocció per kilo de garrí, ho sigui que el càlcul surt fàcil, tan sols s'ha de vigilar que no quedi sec i de quan en quan obrir el forn i ruixar-lo amb tots els sucs que ell va deixant i paciència.
Un cop acabada la cocció del forn i abans de treure'l se'l pinta amb mel, que és el toc final de torradet i cruixent que li quedarà i ja està.
Sembla mentira com plats que em vist sempre d'altres comunitats i no hem fet mai un cop els fem obtenim uns resultats espectaculars, com aquest garrí.
Doncs a obrir-lo i a deleitar-se de la carn que es desfà als dits .... Bon profit !!!!

6 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Quin garrinet més suculent, de llarg és el plat preferit de la meva mare!! Quanta raó tens quan dius lo de Segovia, és com tot, hi ha molts llocs que tenen fama i per trobar un restaurant que et serveixi un bon cochinillo, has d'anar a tiro fet i a un lloc recomanat per algú de confiança, que si no et pots endur una desagradable sorpresa.
Molts petons per tu i la teva amiga!

Gemma ha dit...

UI... no sé pas si podria amb un plat així... sóc una mica aprensiva, je je je... però si me'l portes ja tallat, segur que em lleparia els dits ;)
Devia ser un sopar de cap d'any de luxe!

ANNAFS ha dit...

Sí que ha de ser bo, sí. Però jo tampoc podria menjar-lo, i molt menys cuinar-lo. Pobret... tan petit.

MAR ha dit...

Bon dia senyores

Cuina Vermella: que és de Segovia la teva mare o d'aquelles contrades ???' jo hi vaig ser un cop i quan el vaig tastar, tot i que tenia mil manietes tontes, vaig pensar que era una de les coses més bones que havia provat mai .....

Gemma i Anna : De veritat jo també pensava com vosaltres fins que el vaig provar un cop ... el primer ... i és la carn més melosa suau i tendre que he menjat mai ...i escolteu bé que us menjeu no les costelletes de cabrit ...... doncs aixó el mateix no tingueu manies !!!!! Tot aixó que us perdeu

ptonets i gracies pels vostres comentaris

Petita cuina ha dit...

Mmmmmmm...

Quina bona fila que fa!

De bon grau m'el menjaria demà per dinar.

Gracies per compartir un plat tan suculent com aquest, de ben segur que em trobaras per aqui sobint.

Petons.
Nuria

Mercè ha dit...

Mar, quin goig aquest garrinet!! Un plat deliciós per a una nit tan especial!! :) Felicita a la teva amiga!
Petons!