CARDIOSAFE - SERVEI INTEGRAL DE CARDIOPROTECCIÓ

ESTOFAT DE VEDELLA

Sabeu d'aquells plats que molts cops us comento que han quedat enregistrats a la memòria d'infància i que no saps ben bé perquè han desaparegut al pas dels anys de la taula dels teus pares a mida que han anat creixent els fills ... doncs bé l'estofat de vedella de la meva mare és un cas evident en la história gastronómica de la meva familia, m'en recordo quan erem petites que un cop a la setmana a l'hivern, teniem per dinar estofat, ens encantava per la carn melosa, les pastanagues i la patata desfeta i el pa que hi podies sucar un cop acabat el plat .... tot un plaer que et calentava la panxa i et deixa a punt per tornar al cole.
Doncs bé jo he recuperat aquest plat arrel de la Carla, un plat complet, porta la proteïna i les verdures, com que tot plegat ha de fer un xup xup llarg, la textura dels ingredients queda molt suau i desfeta i pels patufos de casa és un plat genial.
Desprès de la setmaneta que em tingut i que estem tenint crec que anirà molt bé un bon estofat com el de la foto que és el que dinarem avui.
Com sempre amb aquest tipus de plats queda més bó si el feu la nit o el dia abans a ser menjat.
Bè doncs no té cap secret, i aqui teniu els ingredients:
  • 650 gr de carn de vedella tallada a trossets petits (per ex filet de pobre, demaneu al carniser que us doni el tall que vagi millor per fer un estofat)
  • 1 ceba
  • 1 tomaquet rallat
  • 3 pastanagues
  • 3 patates
  • sal pebre oli oliva
  • herbes provençals
  • una branqueta de canyella
  • Caldo (vegetal, de pollastre ... el que tingueu. sempre i quan no sigui un fumet)

Començem salpebrant la carn i la posarem en una cassola amb oli perquè es dori a foc una mica alegre, tot seguit afegirem la ceba i la pasarem uns cinc minuts a continuació hi posem el tomàquet rallat i salpebrem de nou.

Deixem que el sofregit es faci uns cinc minuts i hi afegirem les patates tallades finetes, les pastanagues també tallades a tall prim, les herbes provençals, la canyella i li donem un parell de voltes perquè tot plegat s'impregni bé de l'oli i els sucs de cocció de la carn.

Tot seguit afegim caldo fins que cobreixi la carn i les verdures i baixem el foc i ho deixem fent xup xup fins que les patates i les pastanagues són cuites, aqui "al gusto del consumidor" a nosaltres ens agraden que quedin ben desfetes per tant ho deixem una bona estona com una horeta, si voleu trobar més la patata i la ceba i que la carn quedi més ferma, doncs menys estona.

A mida que avança la cocció si us va quedant resec hi afegiu més caldo.

I ja està així de fàcil.

Bon profit !!!!!!!!

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Com l'estofat de la mare no hi ha res... un plat que ens porta records d'infància, de dies freds i ganes de sucar pa... Segur que la Carla, quan sigui gran, també recordarà aquest estofat amb la mateixa enyorança que tu.

La cuina vermella ha dit...

Quan era petita la meva mare també en feia tot sovint, i no sé perquè aleshores arrufava el nas... Ara donaria el que fos per tornar-lo a tastar. Quina meravella, i amb aquest fred que fa... mmmm, que bé que entra!!

josep ha dit...

Mar,
Això és memòria històrica. Crec que amb aquest plat, molts tenim el record d'infantesa. Està molt bé que la Carla s'acostumi i li agradin aquests plats, cosa difícil en la canalla d'avui. Una abraçada

Mercè ha dit...

Mar, sembla mentida com hi ha tants plats que ens porten bons records oi? I a més, les receptes de les mares són les millors!! La Carla al seu dia farà l'estofat de la mare. ;)
Petons!

Menchu ha dit...

Estimada amiga
Hemos visitado tu blog y estamos muy interesados en hacerte una propuesta.
Mi mail es menchu@extremacalidad.com
Si eres tan amable me envías tu dirección y contactamos.
Un saludo.

MAR ha dit...

bon dia bloguerussssssss

Hi estem tots d'acord les receptes de les mares eren molt i molt bones i si us hi fixeu plats únics que reuneix comodiatat per la cuinera i pel comensal ....

Menchu mi correo es marmedina@zetae.com

Petonets

ANNAFS ha dit...

Una vegada tens l' olla al foc.. ja es va sol. I un estofadet sempre va bé quan fa fresqueta...
ptns.

illetapitita ha dit...

Aquest és un plat d'aquells que a tots en fa venir recorda, de la mare o de les avies, tots n'hem menjat hem dit que el seu era el millor, jeje
Aquest teu fa pinta d'estar molt bo!
Una abraçada!