CARDIOSAFE - SERVEI INTEGRAL DE CARDIOPROTECCIÓ

LA SÍPIA AMB PÈSOLS DE LA MEVA SOGRE LOLA !!!


Ja us he comentat algun cop quan de bona cuinera és la meva sogre gironina Lola; de fet tenen un grup el G4, la meva sogre i tres amigues més es reuneixen, sempre que poden, cada divendres per fer excel.lents plats per les seves respectives famílies i de pas, en sopen aquell divendres mateix; ja vam avisar als gironins el dia que vam comentar aquestes reunions "clandestines culinàries" ... Si les olles, paelles. morter i estris diversos de la cuina de la meva sogre Lola parlessin ..... Girona tremola !!!!!!!!!!!!!! és broma s'ho pasen d'alló més bé fent cassolades i cassolades i posant a prova el seu enginy de cuineres ...
Aprofito aquesta entrada per dedicar-la a la Lola, una gran sogre que sempre està aprop teu quan la necessites per donar un cop de mà i sobretot de cor i una gran àvia que adora els seus nets !!!!!!!!!!!!!!

Un dels plats que fan festa major és aquesta sípia amb pèsols que us poso la recepta tal qual me l'ha passat la meva sogre.





Ingredients

1 Sípia de 2Kg aprox
2kg de pèsols
ceba
alls
una cullerada de farina o de maizena
La salsa de la sípia

Picada

pa fregit
ametlles
alls

Fregeixo el pa i els alls (que a penes agafin color), retiro. Poso la sípia, a la mateixa cassola, al foc tallada a trossos amb una mica d'oli i la faig coure una bona estona, perquè és sípia gran i li costa una mica. Retiro i faig un sofregit de ceba fins que queda del color de la pela de l'avellana. Hi afegeixo una cullerada de farina i l'enrosseixo. Tot seguit li poso la sípia , els pèsols i la salsa de la sípia (hi ha qui l'anomena canyella) i a coure. cinc minuts abans d'apagar el foc poso la picada

A vegades si m'interessa allargar-ho hi poso taquets de patata, altres mandonguilles i en època de carxofes, també se n'hi poden afegir.

Per a qualsevol consulta o aclariment aquí tens una quarta part del G4 a la teva disposició



La Lola amb la seva neta Carla ... com veieu al costat una mona super bona que va fer ella ... una per cada net ....

13 comentaris:

Quel ha dit...

Ai Senyor...Senyor....
Amb aquesta jove i sogre tant ben avingudes el pobre marit/fill ja ha begut oli !!!!

Gemma ha dit...

La teva sogra deu estar encantada amb la bona propaganda que li fas, je je je...
Quina sort tenir una sogra que cuina tan bé i ajuda tant :)
Aquesta sípia amb pèsols té una pinta deliciosa.

Anònim ha dit...

ei preciosa magrada molt tot aixo.tesperem el dia ke vulguis a cuinar amb el G4 fins aviat una abracada

ANNAFS ha dit...

Felicita a la teva sogra, la Lola, per aquesta recepta tan bona.
Qué maca que està la Carla! Ben contenta al costat de la seva mona, i amb una àvia tan jove...
ptns.

Margarida ha dit...

Mmmmm, la sípia amb pèsols és un plat deliciós. A casa agrada moltíssim. Tinc una filla que fins i tot quan en sobra, se la menja freda de la nevera! Jo acostumo a posar patates perquè així es converteix en plat únic.
Felicita la sogra (per jove, per guapa, per bona àvia, i per excel·lent cuinera)
Una abraçada

Marta ha dit...

Quina sort de sogra Mar, la recepta deliciosa!
Petons

vacapaca ha dit...

Mi madre también nos hacía este plato tan rico!! Que recuerdos!!! Un beso,
Montse

Mercè ha dit...

Mar, felicita a la teva sogra perquè aquesta sípia té una pinta boníiissima!! Que bé tenir una sogra així! :)
Petons!

MAR ha dit...

Hola blogueres en general us dic a totes que sí que tinc molt bona sort amb la meva sogre, ens portem d'alló més bé i és una delicia de persona amb tothom .. i a sobre és bona cuinera què més pots demanar? per si de cas res més no ho espatllessim ...

Si aquest plat és d'aquells de tota la vida que o una avia, tieta, mare ... ha posat algún dia de colla a la taula per dinar .. a mi m'encanta ...

apali gracies pels vostres comentaris i molt bon cap de setmana lllaaaaaaaaaaaaaaaaaarg

petonets

Anònim ha dit...

Hola a totes, sóc la sogra! Moltes gràcies pels comentaris tant amables i immerescuts. La veritat és que la sort la tinc jo de tenir la jove més carinyosa, trempada i bona cuinera.[ Això ja no cal que us ho digui, els qui seguiu aquest blog ja ho heu pogut comprovar].
A més m'ha donat una neta preciosa que em porta boja i fa feliç al meu fill, es pot demanar quelcom més? Bé essent agosarada només puc demanar que em duri tota la vida.

MAR ha dit...

Bè desprès de la intervenció de la meva sogre Lola ... ja no puc dir res més .. veieu el que us deia que és genial !!!!

petonets

Mercè ha dit...

Mar, quan puguis passa't pel meu blog que hi tens una sorpreseta! ;)

carmen rico ha dit...

Mar este es uno de los platos de quitarse el sombrero!!! Bravo por tu suegra.
Un beso