CARDIOSAFE - SERVEI INTEGRAL DE CARDIOPROTECCIÓ

LLOBARROS AL FORN

El dissabte vaig fer una excursioneta amb mountain bike amb unes amigues per les encantadores terres gironines, de Platja d'Aro fins a Llagostera pel fantàstic carril bici que tenim, i clar, vulguis que no, gana en vas agafant, així que com a recompensa a mi i a la pedalada que haviem fet i obviament al meu marit, ens vam regalar un llobarro al forn per dinar i recuperar forçes ..

Vam anar a comprar peix i jo volia tant si com no fer un peix al forn, a mi m'encanta el peix, molt més que la carn, però al forn en faig molt pocs cops i generalment a la sal, com una orada o a la papillota com el salmó, però al forn no sé perquè en faig molt poc, així que l'objectiu del dissabte va ser agafar un peix per fer al forn per dinar, l'escollit va ser el llobarro estava molt maco ... així que mans al forn !!!!!!!!!

Ingredients (dues persones)

- 2 llobarros de mida individual (cadascú sap que és individual per ell)
- 2 patates grosses
- 2 cebes de figueres
- 4 tomàquets vermells de pera
- fumet de peix
- martini blanc sec
- orenga
- llorer
- alls

Vam demanar al peixater que ens preparés els llobarros per fer al forn.
Un cop a casa vam pelar i tallar les cebes a plomes, tot seguit vam pelar i tallar a rodanxes fines les patates que les vaig fregir salpebrades i les vaig deixar sobre paper absorbent de cuina.
En una platera per anar al forn vaig posar les cebes crues, a sobre les patates i els tomàquets tallats a rodanxes finetes, una mica d'all laminat, el llorer i una mica d'orenga.
A sobre el llit de verdures posem els dos llobarros salpebrats i ho vaig tot amb fumet de peix i un xorritu de Martini blanc (el proper dia ho faré amb vi blanc) i cap al forn a temperatura màxima amb els focs de d'alt i de baix i va estar aproximadament uns 15 minuts; tingueu en compte que la patata ja està feta la ceba fineta es fa en un no res i el peix vol poca cocció sinó ens queda ressec.


I bé el resultat a taula va ser força bó i és un plat molt sa, molt fàcil de fer i fa festa.

15 comentaris:

Quel ha dit...

Els llobarros estaven per a llepar-se els dits, però vull fer una menció especial a les, sovint oblidades, patates que l'acompanyaven; el gust que agafen fetes al forn amb el peix al damunt, amb la textura mig desfeta és, sencillament, sublim.

MAR ha dit...

Digues que si que l'excusa dels peixos al forn o dels suquets són les patates que estàn boníssimes, de fet el peix és l'acompanyament.... a part senyors i senyores que ens llegiu heu de saber que el meu marit és patata addicte ... i xoco addicte també .. ji ji ji

vacapaca ha dit...

Quin dinar tant bo!! M´agrada molt el peix al forn!! i la veritat que jo si el faig molt sovint, es rapid de preparar i es bonissim!! Les patates son obligades!!

María José ha dit...

Hola Mar.
Vine a vistarte esta mañana temprano y me encantaron tus melindros. El traductor no va bien y me da mucha rabia porque en la receta anterior entiendo casi todo pero en esta hay cosas que se me escapan.
El pescado tiene un aspecto maravilloso, sobre todo jugoso. Otra manera de comer pescado....
un abrazo,
María José.

Margarida ha dit...

Sí, sí, el peix al forn és boníssim. I les patates també! Jo la ceba la faig bullir abans perquè, encara que sigui primeta i es cogui ràpid, a nosaltres no se'ns posa bé.
És un plat molt saludable, ràpid i gaudeixes tant menjant-te'l! Sobre tot, després de fer exercici!
Petons

MAR ha dit...

Hola blogueras

Vacapaca: si si ja et dic que l'excusa del plat són les patates i no el peix...

Maria José: lamento mucho que el traductor no funcione correctamente ahora miraré a ver que pasa, si te interessa te la puedo traducir cuando tenga un mometo.


Margarida: si jo he vist que la bullen abans, ho provaré de fer el proper cop perque deu quedar més suau tant al paladar com a l'estómag.

PEtonets i gracies
mar

Marta ha dit...

Mar, jo tambè he fet algunas vagades el mateix camí i como cansa, eh?
Sort, que els llobarros us estaven esperant. Quina pinta que tenen, ,m'agrada molt el peix al forn.
Petons

santi ha dit...

Hola Mar, t'agraeixo molt el teu comentari. Efectivament cuina i arquitectura i qualsevol fet creatiu tenen moltes coses en comú. La referència a la cuina del meu post era obligadíssima. Estic al.lucinat de la trajectoria del teu blog ... corres més que el RAM II de la VOR (i aquest és dels de devant). Pel que fa els llobarros jo estic amb el Quel: les patates absorveixen tot el gust i sublimen el fet d'ingerir atesa la manca d'espines i entrevancs ... és com les patates del cabrit a forn, lo millor del plat si queden ben confitades. Felicitats per la trajectoria, arribaras a Boston abans que el RAM II.

Merchi ha dit...

Me apunto Mar!!. Este pescado tiene una pinta maravillosa, y como soy fan incondicional de él, me encantaría incarle el diente. Y al horno uhmmmmm que sabrosos tienen que estar, hija..para repetir seguro.

Besines maja :)

El cullerot Festuc ha dit...

Doncs jo veus, sempre faig el peix al forn! T'ha quedat amb una pinta...de ben segur vau recuperar les forces dp d'anar amb bici!!
Petunets,
Eva.

Mercè ha dit...

Mar, llegint-te m'has fet recordar els trajectes amb bici que fèiem de tant en tant amb la meva germana de Cassà a Santa Cristina o Platja d'Aro! :)
I què dir-ne d'aquests llobarros! Tenen una pinta deliciosa!! Fantàstic! :)
Petons!

ANNAFS ha dit...

El llobarro és un dels peixos que més m' agraden.. I mira, al forn no els he fet mai. Serà qüestió de provar-los.
ptns.

MAR ha dit...

Hola a tothom:

Marta: Si que cansa si el caminet perque si bé és força planer no pares durant kilómetres i al final ... necessites els llobarros !!

Santi: és fàcil córrer més que el RAM en l'actualitat el tenim molt abandonat amb la Carla és força dificil que tots els components quadrin a l'hora: vent, mar, temperatura, massa fred, massa calor, massa onada ja ja ja ara que vé el bon temps ja veuràs .. perquè quan més corri el Ram menys correrà Sèsam & Comí.
Ja farem una oda a la patata...

Merchi: gracias si que estaban buenos la verdad, todo y que no tienen ningún secreto si el pescado és fresco .. con poco le basta ...

Cullerot Festuc: la veritat desprès de veure lo fàcil, net i cómode i boníssim que va quedar el peix em sembla que a partir d'ara jo també el faré sempre al forn, em feia por el punt de cocció però va quedar perfecte.

Mercè: si que són xules aquestes rutes pel cami del carrilet eh .. a mi m'encanten, ara que vé el bon temps però encara no apreta del tot la calor són una delicia .

Anna: Apuntat a fer-lo al forn queda molt més amorosit i gustós al paladar, gens sec ... jo a partir d'aquesta experiència aparco la planxa durant uns bon dies i em dedico a fer el peix al forn.

Gràcies a tots pels vostres comentaris i molts petonets

mar

TERESA ha dit...

Abans que tot agraïr-te la teva visita. M'he estat passejant per casa teva i veig que tens una petita preciosa, la Carla... i tu tota una marassa.
He vist una recepta que fa temps que la busco i l'he vista al teu blog, Humus...me l'apunto. T'afegeixo a la meva llista i aixis estarem en contacte.
Petons.

MAR ha dit...

Hola Teresa, quina il.lussió que hagis trobat alguna cosa que t'agradi del blog ... hummus a nosaltres ens encanta ... compra pa de pita al super mateix fes triangles i dona-li un toc de micro ben calentet i ja veuràs que bo que et queda .... Si hi poses pinyonets torrats per sobre i pimentón ... mmmmm amb un rajolinet d'oli .,...

petonets i gracies