Passa al contingut principal

LLOBARROS AL FORN

El dissabte vaig fer una excursioneta amb mountain bike amb unes amigues per les encantadores terres gironines, de Platja d'Aro fins a Llagostera pel fantàstic carril bici que tenim, i clar, vulguis que no, gana en vas agafant, així que com a recompensa a mi i a la pedalada que haviem fet i obviament al meu marit, ens vam regalar un llobarro al forn per dinar i recuperar forçes ..

Vam anar a comprar peix i jo volia tant si com no fer un peix al forn, a mi m'encanta el peix, molt més que la carn, però al forn en faig molt pocs cops i generalment a la sal, com una orada o a la papillota com el salmó, però al forn no sé perquè en faig molt poc, així que l'objectiu del dissabte va ser agafar un peix per fer al forn per dinar, l'escollit va ser el llobarro estava molt maco ... així que mans al forn !!!!!!!!!

Ingredients (dues persones)

- 2 llobarros de mida individual (cadascú sap que és individual per ell)
- 2 patates grosses
- 2 cebes de figueres
- 4 tomàquets vermells de pera
- fumet de peix
- martini blanc sec
- orenga
- llorer
- alls

Vam demanar al peixater que ens preparés els llobarros per fer al forn.
Un cop a casa vam pelar i tallar les cebes a plomes, tot seguit vam pelar i tallar a rodanxes fines les patates que les vaig fregir salpebrades i les vaig deixar sobre paper absorbent de cuina.
En una platera per anar al forn vaig posar les cebes crues, a sobre les patates i els tomàquets tallats a rodanxes finetes, una mica d'all laminat, el llorer i una mica d'orenga.
A sobre el llit de verdures posem els dos llobarros salpebrats i ho vaig tot amb fumet de peix i un xorritu de Martini blanc (el proper dia ho faré amb vi blanc) i cap al forn a temperatura màxima amb els focs de d'alt i de baix i va estar aproximadament uns 15 minuts; tingueu en compte que la patata ja està feta la ceba fineta es fa en un no res i el peix vol poca cocció sinó ens queda ressec.


I bé el resultat a taula va ser força bó i és un plat molt sa, molt fàcil de fer i fa festa.

Comentaris

Quel ha dit…
Els llobarros estaven per a llepar-se els dits, però vull fer una menció especial a les, sovint oblidades, patates que l'acompanyaven; el gust que agafen fetes al forn amb el peix al damunt, amb la textura mig desfeta és, sencillament, sublim.
MAR ha dit…
Digues que si que l'excusa dels peixos al forn o dels suquets són les patates que estàn boníssimes, de fet el peix és l'acompanyament.... a part senyors i senyores que ens llegiu heu de saber que el meu marit és patata addicte ... i xoco addicte també .. ji ji ji
vacapaca ha dit…
Quin dinar tant bo!! M´agrada molt el peix al forn!! i la veritat que jo si el faig molt sovint, es rapid de preparar i es bonissim!! Les patates son obligades!!
María José ha dit…
Hola Mar.
Vine a vistarte esta mañana temprano y me encantaron tus melindros. El traductor no va bien y me da mucha rabia porque en la receta anterior entiendo casi todo pero en esta hay cosas que se me escapan.
El pescado tiene un aspecto maravilloso, sobre todo jugoso. Otra manera de comer pescado....
un abrazo,
María José.
Margarida ha dit…
Sí, sí, el peix al forn és boníssim. I les patates també! Jo la ceba la faig bullir abans perquè, encara que sigui primeta i es cogui ràpid, a nosaltres no se'ns posa bé.
És un plat molt saludable, ràpid i gaudeixes tant menjant-te'l! Sobre tot, després de fer exercici!
Petons
MAR ha dit…
Hola blogueras

Vacapaca: si si ja et dic que l'excusa del plat són les patates i no el peix...

Maria José: lamento mucho que el traductor no funcione correctamente ahora miraré a ver que pasa, si te interessa te la puedo traducir cuando tenga un mometo.


Margarida: si jo he vist que la bullen abans, ho provaré de fer el proper cop perque deu quedar més suau tant al paladar com a l'estómag.

PEtonets i gracies
mar
Marta ha dit…
Mar, jo tambè he fet algunas vagades el mateix camí i como cansa, eh?
Sort, que els llobarros us estaven esperant. Quina pinta que tenen, ,m'agrada molt el peix al forn.
Petons
santi ha dit…
Hola Mar, t'agraeixo molt el teu comentari. Efectivament cuina i arquitectura i qualsevol fet creatiu tenen moltes coses en comú. La referència a la cuina del meu post era obligadíssima. Estic al.lucinat de la trajectoria del teu blog ... corres més que el RAM II de la VOR (i aquest és dels de devant). Pel que fa els llobarros jo estic amb el Quel: les patates absorveixen tot el gust i sublimen el fet d'ingerir atesa la manca d'espines i entrevancs ... és com les patates del cabrit a forn, lo millor del plat si queden ben confitades. Felicitats per la trajectoria, arribaras a Boston abans que el RAM II.
Merchi ha dit…
Me apunto Mar!!. Este pescado tiene una pinta maravillosa, y como soy fan incondicional de él, me encantaría incarle el diente. Y al horno uhmmmmm que sabrosos tienen que estar, hija..para repetir seguro.

Besines maja :)
El cullerot Festuc ha dit…
Doncs jo veus, sempre faig el peix al forn! T'ha quedat amb una pinta...de ben segur vau recuperar les forces dp d'anar amb bici!!
Petunets,
Eva.
Mercè ha dit…
Mar, llegint-te m'has fet recordar els trajectes amb bici que fèiem de tant en tant amb la meva germana de Cassà a Santa Cristina o Platja d'Aro! :)
I què dir-ne d'aquests llobarros! Tenen una pinta deliciosa!! Fantàstic! :)
Petons!
ANNAFS ha dit…
El llobarro és un dels peixos que més m' agraden.. I mira, al forn no els he fet mai. Serà qüestió de provar-los.
ptns.
MAR ha dit…
Hola a tothom:

Marta: Si que cansa si el caminet perque si bé és força planer no pares durant kilómetres i al final ... necessites els llobarros !!

Santi: és fàcil córrer més que el RAM en l'actualitat el tenim molt abandonat amb la Carla és força dificil que tots els components quadrin a l'hora: vent, mar, temperatura, massa fred, massa calor, massa onada ja ja ja ara que vé el bon temps ja veuràs .. perquè quan més corri el Ram menys correrà Sèsam & Comí.
Ja farem una oda a la patata...

Merchi: gracias si que estaban buenos la verdad, todo y que no tienen ningún secreto si el pescado és fresco .. con poco le basta ...

Cullerot Festuc: la veritat desprès de veure lo fàcil, net i cómode i boníssim que va quedar el peix em sembla que a partir d'ara jo també el faré sempre al forn, em feia por el punt de cocció però va quedar perfecte.

Mercè: si que són xules aquestes rutes pel cami del carrilet eh .. a mi m'encanten, ara que vé el bon temps però encara no apreta del tot la calor són una delicia .

Anna: Apuntat a fer-lo al forn queda molt més amorosit i gustós al paladar, gens sec ... jo a partir d'aquesta experiència aparco la planxa durant uns bon dies i em dedico a fer el peix al forn.

Gràcies a tots pels vostres comentaris i molts petonets

mar
TERESA ha dit…
Abans que tot agraïr-te la teva visita. M'he estat passejant per casa teva i veig que tens una petita preciosa, la Carla... i tu tota una marassa.
He vist una recepta que fa temps que la busco i l'he vista al teu blog, Humus...me l'apunto. T'afegeixo a la meva llista i aixis estarem en contacte.
Petons.
MAR ha dit…
Hola Teresa, quina il.lussió que hagis trobat alguna cosa que t'agradi del blog ... hummus a nosaltres ens encanta ... compra pa de pita al super mateix fes triangles i dona-li un toc de micro ben calentet i ja veuràs que bo que et queda .... Si hi poses pinyonets torrats per sobre i pimentón ... mmmmm amb un rajolinet d'oli .,...

petonets i gracies

Entrades populars d'aquest blog

PIZZA CARLA

A casa ens agrada molt fer-nos les pizzes, començant per la masa i afegint els ingredients que cadascú prefereix. En el cas de la Carla també li feia la pizza nostre amb les cosetes que a ella li agraden, però arribat un punt ja no mastegava massa bé i li acabava donant nomès la part superior de la pizza sense la base, així que l'altre dia vaig pensar fer.li la pizza però en comptes de la base nostre, fent servir de base una llesca de pa bimbo sense crosta bén primeta, us explico com. El resultat fantàstic perque al ser més tovet es va menjar tota la pizza sense deixar res de res. Ingredients: 1 llesca de pa Bimbo sense crosta (no tinc comissió pot ser Panrico o de la fleca mateix) 1 tomàquet vermell 10 xampinyons petits Formatge semi Garcia Vaquero (idem que amb el pa de motlle no tinc comissió) Formatge rallat mozzarella Orenga Pernil dolç Vaig agafà el corró d'estirar les mases i vaig aplanar la llesca del pa de motlle fins quedar molt fineta, a sobre vaig rallar un tomaque

FILET DE VEDELLA/BOU AMB CEBETES I COMPOTA POMA

Avui us proposo un filet fet al forn, la peça es cuina sencera i queda francament boníssim. És molt senzill de fer, i entre la tendresa de la pròpia peça i la maceració que se li fa una estona abans queda deliciós, a casa quan som colla el fem sovint perquè porta molt poca feina i el resultat és francament molt bo. Personalment m'agrada més el filet de bou, però el podeu fer de vedella, el que si és important que us facin la peça sencera i ben neta de greix i vetes. La carn queda molt gustosa perquè es cou en els seus propis sucs i amb la maceració que li fem amb concentrat de carn de vaca i mostassa. Es pot acompanyar amb una de compota de poma i de cebes mini glacejades, però teniu infinitat d'alternatives possibles com mostasses, salses de fruits vermells, patates fetes al forn amb herbes aromàtiques, espàrrecs verds a la brasa .... Necessitarem: - 1 Filet de Bou o Vedella de més o menys 1 kg - 1 pot salsa de carn Bovril - Llard - Mostassa Maille Dijone - Compota Poma - Sal

Pinxitos de pasta fresca

pinxitos de pasta fresca   Cada cop que tinc convidats a casa em passo una bona estona pensant entrants originals que no hagi fet abans, d'altra banda si som colla també mires l'aspecte de poder tenir-los fets amb anticipació així et pots dedicar al plat més important del dia ... és a dir als teus convidats. Així doncs avui us presento uns pinxitos de pasta fresca molt i molt senzills de fer i que els podem tenir llestos en 15 minuts. Els podeu fer amb la pasta fresca farcida que us faci més gràcia. Ingredients Raviolis de carbassa, raviolis d'espinacs amb formatge fresc i de bolets. Tomàquet deshidratat i conservat en oli Boletes mini de mozzarella Salsa pesto Bastonets per enfilar els ingredients Primer de tot farem un bull a la pasta però la courem molt poc que quedi al dente, d'aquesta manera ens assegurem que quan els enfilem no se'ns trenquin. Agafem un bastonet i anem posant per ordre un trosset de tomàquet sec italià, una boleta de mozz